Les emocions també s'expressen en llengües diferents!

Al món es parlen molts idiomes diferents. No hi ha un llenguatge humà que sigui universal. Però què passa amb la nostra expressió facial? És el llenguatge de les emocions universal? No, també aquí hi ha diferències! Durant molt temps es va creure que totes les persones expressaven les seves emocions de la mateixa manera. Es considerava que les expressions facials eren compreses de forma universal. Charles Darwin pensava que les emocions eren de vital importància pels éssers humans. Per això, haurien de ser interpretades de la mateixa manera en totes les cultures. Però estudis recents han demostrat una altra cosa. Han demostrat, precisament, que també en el llenguatge de les emocions hi ha diferències. Això vol dir que l'expressió facial estigui condicionada per la nostra pròpia cultura. I així les persones mostren i interpreten les seves emocions de forma diversa. Els científics distingeixen sis emocions primàries. Són alegria, tristesa, ira, fàstic, por i sorpresa. Però l'expressió facial dels europeus es diferencia de la dels asiàtics. Els uns i els altres, a més, llegeixen coses diferents en els mateixos rostres. Això és el que han confirmat diversos experiments. A uns subjectes, per exemple, se'ls va fer observar diferents cares en un ordinador. Els subjectes havien de descriure el que veien en aquells rostres. Hi ha diverses raons per les quals els resultats van ser diferents. Les emocions es mostren més en unes cultures que en altres. La intensitat de les expressions facials es comprèn de formes diferents en un lloc o altre del món. Així mateix, persones de cultures diferents es fixen en coses diferents. Els asiàtics es concentren en els ulls quan volen interpretar el rostre d'una persona. Els europeus i americans, en canvi, es fixen a la boca. Hi ha un gest, però, que és comprèn bé en totes les cultures... Es tracta d'un somriure amable!

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit.

Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al•leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.