Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!

Millora el teu idioma per a la feina, per anar de viatge o com a hobby.

El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent.

En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral•lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl•labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl•laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.