català » afrikaans | 66 [seixanta-sis] | Pronoms possessius 1

66 [ses en sestig] Besitlike voornaamwoorde 1

jo – el meu	ek – my
No trobo la meva clau.	Ek vind / kry nie my sleutel nie.
No trobo el meu bitllet.	Ek vind / kry nie my kaartjie nie.
tu – el teu	jy – jou
Has trobat la teva clau?	Het jy jou sleutel gevind / gekry?
Has trobat el teu bitllet?	Het jy jou kaartjie gevind / gekry?
ell – el seu	hy – sy
Saps on és la seva clau?	Weet jy waar sy sleutel is?
Saps on és el seu bitllet?	Weet jy waar sy kaartjie is?
ella – el seu	sy – haar
Els seus diners han desaparegut.	Haar geld is weg.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut.	En haar kredietkaart is ook weg.
nosaltres – el nostre	ons – ons
El nostre avi està malalt.	Ons oupa is siek.
La nostra àvia està bé de salut.	Ons ouma is gesond.
vosaltres – el vostre	julle – julle
Nens, on és el vostre pare?	Kinders, waar is julle pappa?
Nens, on és la vostra mare?	Kinders, waar is julle mamma?

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...